La Denominació d’Origen Conca de Barberà compta amb 6.000 ha de vinya i una producció mitjana de 250.000 hl de vi.
L’evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca. Al segle XII, les terres de la Conca van començar a ser colonitzades pels catalans. L’orde dels monjos cistercencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l’orde dels monjos-guerrers dels Templers de Barberà, van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera de conrear la vinya.
La vinya va avançar a partir de finals del segle XVIII quan l’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir-la en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Fou l’època de la construcció de marges i bancalades a les muntanyes per aconseguir la màxima quantitat de sòl conreable.
L’extensió de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX anorrearia l’època d’esplendor. Però la pagesia de la comarca va ressorgir amb empenta i la Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles vitivinícoles. I el 1903 s’alçà el primer edifici de nova planta de tot l’Estat, concebut com a celler cooperatiu, al poble de Barberà.
Bona part dels vins de la Conca són blancs i rosats, destinats a l’obtenció d’escumosos amb Denominació Cava. Però ens trobem en una zona amb unes condicions privilegiades per a l’elaboració d’uns vins tranquils, en especial els negres, excel·lents.
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el macabeu i la parellada que produeixen uns vins de color groc pàl·lid brillant, lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. El chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les varietats anteriors o destinar-se a una elaboració monovarietal i originar uns vins de prestigi reconegut.
Els nostres vins negres procedeixen tradicionalment de l’ull de llebre i la garnatxa. Però el cabernet sauvignon, el merlot, el pinot noir i el syrah s’han adaptat al clima i sòls de la Conca i estan donant molt bons resultats. Els negres joves són suaus, lleugers i saborosos en boca. Els que reben envelliment en bótes de roure són més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.
