El característic paisatge de mosaic de la Conca de Barberà, amb vinya, blat, oliveres, ametllers, horts  i boscos es distribueix per tres sectors diferenciats.

La Conca estricta és una depressió formada per les conques dels rius Francolí i Anguera, compren els municipis de Vilaverd, Montblanc , L'Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Blancafort, Pira, Barberà de la Conca, Forès, Solivella, Sarral i Rocafort de Queralt.

El paisatge i el clima canvien a la Baixa Segarra on predominen els cultius de secà.  La zona comprèn els termes de Pontils, Les Piles, Conesa, Passanant i Belltall, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt.  Aquesta zona pertany a tres conques hidrogràfiques diferents: la de l'Ebre, a través del riu Corb; la del Llobregat, a través de la riera de Clariana, afluent de l'Anoia; i la del Gaià.

El bosc a la comarca és extraordinàriament present al sector nord-est de les Muntanyes de Prades, amb la més gran reserva l’alzines de Catalunya i una àmplia zona forestal protegida.

Aquesta zona la trobem als municipis de Vallclara i Vilanova de Prades i a una part dels municipis de Vimbodí i Poblet, L'Espluga de Francolí i Montblanc.

La Conca de Barberà va ser poblada des del neolític. Hi ha tot un seguit de coves als vessants nord de les Muntanyes de Prades amb pintures rupestres. Les del terme de Montblanc han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i es poden visitar reproduccions de les pintures al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre.

La reconquesta total del territori va finalitzar l’any 1135. El Monestir cistercenc de Poblet fou impulsat per Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l’any 1149. Va ser el panteó real de la Corona d’Aragó des de finals del s. XIV fins l’extinció de la casa reial d’Aragó en el s. XV. L’any 1991 fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.